NARRACIÓ AUTOBIOGRÀFICA

Em dic Carla i actualment tinc 20 anys, per tant, fa aproximadament 14 anys que vaig començar a escriure les meves primeres paraules. Això està recollit als meus àlbums de p-5 i primer de primària, on s’observa com, inicialment, escrivia lletres aleatòriament, i posteriorment, ja estructurava paraules amb les lletres correctament ordenades.

D’una banda, basant-me en l’àlbum que vaig realitzar amb 5 anys, en el qual, tal  com s’observa a la primera imatge, trobem que en els primers dibuixos, escric paraules aleatòriament, escrivint paraules com CLRI o ETSIA, que, possiblement, volien dir Carla i els noms dels meus familiars. 

Més endavant, en aquest mateix àlbum, apareixen escrites paraules que tenen un sentit, tal com s’observa a l’altre imatge, on es pot llegir: Gimnàstica o retallar. Per tant hi ha una evolució en el meu procés d’escriptura, ja que es veu  un canvi d’un cas a l’altre.

D’altra banda, també tinc informes d’avaluació sobre els meus processos d’escriptura i de lectura, com ara el del primer cicle de primària, concretament al segon trimestre, la meva tutora expressava que:

-       Llegeix tota la paraula sencera, ja no ho fa lletra per lletra.

-       S’entrebanca menys que abans, va agafant seguretat

-       Ha millorat en la lectura

I en relació al grafisme i l’escriptura, expressava:

-       La seva lletra és clara

-       Ja escriu amb lletra lligada

-       Va dominant l’ortografia natural

Observant aquestes “proves” sobre com era la meva evolució, considero que el meu procés d’aprenentatge d’escriptura i de lectura va ser positiu i que vaig anar aprenent progressivament, amb un bon desenvolupament.

Partint d’aquí, crec que vaig aprendre a partir de les lectures que fèiem a classe, dels diferents dibuixos que havíem de realitzar i “documentar” (escriure el que hi havia), o bé amb les diferents activitats que fèiem, com els racons o fitxes que he anat observant als meus àlbums. No obstant això, considero que el mètode de treballar a partir de fitxes no és profitós pels infants, ja que en moltes de les fitxes he observat com les escriptures eren fetes per la mestra, per tant eren fitxes purament decoratives per complementar l’àlbum.

En aquest mateix sentit, considero que per tal de treballar el procés d’escriptura i lectura, les millors metodologies son aquelles que fan participar directament a l’infant i de forma activa, a través de la lectura de contes o de coses que tenim al nostre dia a dia (com ara circulars que s’envien als pares o diaris entre altres), i que els infants treballin les lletres i l’escriptura a través de coses que ells mateixos puguin veure, es a dir, a través d’imatges reals, tal com es realitza amb la Pedagogia Waldorf.

Personalment, em considero una persona competent tant amb l’escriptura com amb la lectura de la llengua castellana, catalana i anglesa, ja que són les tres llengües que he estudiat des de ben petita i amb les quals puc mantenir una conversa fluidament.